La biòpsia del gangli sentinella o limfogammagrafia és una tècnica que permet, en el càncer de mama, aconseguir informació precisa i molt fiable dels ganglis limfàtics de l’aixella i altres localitzacions relacionades amb el drenatge del pit. Aquesta informació és necessària per establir un pronòstic en les pacients i per planificar el tractament complementari posterior, amb radioteràpia, quimioteràpia o hormonoteràpia si s’escau.

¿Què és aquesta tècnica?

La biòpsia selectiva del gangli sentinella és una tècnica diagnòstica amb una part d’imatge i una altra quirúrgica que es fa servir majoritàriament en pacients amb càncer de mama però que s’ha estès a altres tipus de càncers (de pell, llengua, vulva, coll uterí, etc…).

Aquesta tècnica permet, en el càncer de mama, aconseguir informació precisa i molt fiable dels ganglis limfàtics de l’aixella i altres localitzacions relacionades amb el drenatge del pit.

Aquesta informació és necessària per establir un pronòstic en les pacients i per planificar el tractament complementari posterior, amb radioteràpia, quimioteràpia o hormonoteràpia si s’escau.

Clàssicament, en les intervencions per càncer de mama, s’extirpava el tumor o tota la mama en alguns casos, així com la totalitat dels ganglis limfàtics axil·lars.

Aquesta dissecció axil·lar comporta seqüeles en una proporció important dels casos (des d’una pèrdua de força i de sensibilitat a l’espatlla i al braç, fins a l’edema limfàtic de l’extremitat). Són seqüeles que minven significativament la qualitat de vida de les pacients operades i que malgrat les tècniques de rehabilitació i teràpia, poden ser cròniques i tardar força temps a resoldre’s.

Per aquest motiu, la tècnica del gangli sentinella ha provocat una notable millora d’aquesta qualitat de vida. Des de l’octubre de 1997, en diversos centres de l’àrea de Barcelona s’han realitzat estudis de validació de la tècnica. A partir de desembre de 1999 la nova tècnica ja es va aplicar, a casa nostra i en la resta del món, amb caràcter assistencial i com a alternativa al buidament axil·lar en les pacients amb lesions a la mama de tamany inferior a 3 cm, encara que en alguns casos es pot realitzar en pacients amb tumors més grans. Amb els anys s’han incorporat millores a la tècnica (l’anomenat SPECT/CT que permet correlacionar la captació de la limfogammagrafia amb l’anatomia regional i la possibilitat de fer imatges intraoperatòries amb una gammacàmara portàtil). Com a resultat de tots aquests estudis s’identifica i extirpa l’anomenat gangli sentinella (que pot ser més d’un). Si l’anàlisi del gangli sentinella és positiu (el gangli està afectat) es realitzarà, en la majoria dels casos, l’esmentat buidament axil·lar.

Gràcies a les campanyes de prevenció de càncer de mama, mitjançant mamografies, dirigides a la població general, es van diagnosticant els tumors en fases cada vegada menys avançades, amb mides molt petites i amb menor afectació dels ganglis limfàtics regionals; d’aquí ve el creixent interès en la cirurgia conservadora del càncer de mama, a la qual s’incorpora la biòpsia del gangli sentinella.

Què és una limfogammagrafia?

És el nom de l’exploració que permet identificar el territori de drenatge del tumor i el gangli sentinella i concretar la seva ubicació exacta, per facilitar la seva posterior extracció.

Com es realitza?

La tècnica del gangli sentinella es basa en la injecció d’una substància indicadora (traçador), marcada amb un isòtop radioactiu, en una zona propera o inclús dins del tumor de mama. La tècnica és pràcticament innòcua, ja que amb aquest tipus de radiotraçador no hi ha quasi casos de reaccions al·lèrgiques.

El producte administrat circula pels vasos limfàtics fins a dipositar-se en el primer gangli que rep la limfa des del tumor. Aquest és el denominat gangli sentinella. Si el tumor de mama s’ha estès pel sistema limfàtic, el gangli sentinella serà el primer afectat, de manera que la seva extirpació selectiva ens permet diagnosticar si existeix o no afectació limfàtica. Si aquest gangli és normal, com és d’esperar en una gran majoria de les pacients, segons les característiques del tumor i de la pacient, podem deixar intacta la resta de l’aixella. En canvi, si el gangli sentinella presenta cèl·lules tumorals, avui en dia, inclús així, pot evitar-se el buidament axil·lar, sempre i quan es compleixin alguns criteris clínics. L’alternativa en aquest cas és extirpar la resta de ganglis limfàtics axil·lars.

Què cal fer abans de l’exploració?

No cal cap preparació, es pot menjar i beure abans de l’exploració. Si s’està seguint algun tractament, es pot prendre la medicació tal com es fa habitualment.

Què li faran el dia de l’exploració?

La secretària del Servei de Medicina Nuclear li obrirà una història clínica amb les seves dades personals. Quan l’avisin, el metge li injectarà al voltant de la lesió o cicatriu de la biòpsia, una substància radioactiva, que li produirà una baixa dosi de radiació, semblant a la produïda pels estudis radiològics. Aquesta substància que actua com a traçador i que es distribueix pels canals limfàtics, no li produirà cap tipus de reacció. Després de la injecció, cal esperar uns 20 minuts i és aconsellable realitzar un lleu massatge sobre la zona de la punció per ajudar a difondre el traçador pels vasos limfàtics. Després de 20 minuts es col·locarà en una llitera, en la posició més idònia per realitzar l’estudi i mitjançant una gammacàmera que no desprèn cap tipus de radiació, s’aniran obtenint imatges. Aquestes imatges duren de 2 a 3 minuts (habitualment se’n realitzen 2-3 imatges) i es repeteixen a les 2 hores des de l’administració de la substància radioactiva. Quan és necessari realitzar un SPECT/CT (tècnica per precisar encara més la posició del gangli i que suposa fer també un estudi tomogràfic (CT) de baixa dosi) caldrà estar uns 25 minuts més en la gammacàmara. Posteriorment, s’identificarà la posició del gangli sentinella a la pell mitjançant un retolador de tinta. Aquesta marca no s’haurà d’esborrar, ja que servirà al cirurgià com a guia de la incisió quirúrgica i la posterior localització en l’operació del gangli sentinella. En el moment de la cirurgia, amb una sonda detectora, que únicament mesura l’activitat a la regió de la distribució de la substància injectada, s’assegurarà que la regió marcada prèviament correspon al gangli sentinella.

Dr.Sergi Vidal Sicart. Servei de Medicina Nuclear. Hospital Clínic de Barcelona.